Aquest matí a primer hora, quan la natura desperta també, i sembla que tot està per estrenar, s’amuntonen en la meua ment gran quantitat de percepcions i d’idees que no sé si sabré explicar.
En primer lloc he de donar les gracies als meus pares per haver-me deixat a mi i als meus , aquest raconet en el que trobar tranquil·litat i un poc de millor oratge que al poble. D’altra banda, l’espectacle de la natura a primer hora del matí, és una barreja de sons, cromatisme, llum…, que em fa sentir com una privilegiada. Aquest privilegi quan més el gaudeisc és quant el compartisc amb els meus amics, si tenen a bé passar una estoneta amb mi.
Veient les plantes que m’envolten, recorde el gran plaer que senc amb el seu manteniment. Tinc on triar: petúnies, geranis, rosers, clavellines, vinques i dues malls de baladres, cedres, pins, un ginkobiloba (regal d’una amiga, si bé ens anomenem “germanes”). Les muntanyes que m’envolten estan plenes de pins i arbres fruitals, i mes enllà veig els abrics de les pintures rupestres. No és ser afortunat xafar la mateixa terra que van xafar els nostres avantpassats més llunyans?
També, en aquest lloc, les nits són un goig i un plaer. El cel motejat d’estrelles parpellejants, unes grans i altres més petites, sembla ser un desig de bona nit. De tant en tant el soroll d’un avió crida l’atenció trencant el silenci nocturn... Per fi arriba el moment del descans. La fresca de la nit convida a tapar-se una mica. El crit del mussol, tan compassat, sembla una “nana”. Espere que els braços del gran Morfeo tinga el beneplàcit de portar-me fins demà.
En primer lloc he de donar les gracies als meus pares per haver-me deixat a mi i als meus , aquest raconet en el que trobar tranquil·litat i un poc de millor oratge que al poble. D’altra banda, l’espectacle de la natura a primer hora del matí, és una barreja de sons, cromatisme, llum…, que em fa sentir com una privilegiada. Aquest privilegi quan més el gaudeisc és quant el compartisc amb els meus amics, si tenen a bé passar una estoneta amb mi.
 |
| Laura Botella en Música + Natura 2012 [foto: Rafa Silvestre] |
També, en aquest lloc, les nits són un goig i un plaer. El cel motejat d’estrelles parpellejants, unes grans i altres més petites, sembla ser un desig de bona nit. De tant en tant el soroll d’un avió crida l’atenció trencant el silenci nocturn... Per fi arriba el moment del descans. La fresca de la nit convida a tapar-se una mica. El crit del mussol, tan compassat, sembla una “nana”. Espere que els braços del gran Morfeo tinga el beneplàcit de portar-me fins demà.
