sábado, 28 de mayo de 2011

I Jornada Cor Sènior: MUSICA+NATURA

El proper diumenge 29 de maig de 2011 tindrà lloc al parc natural de la Font Roja la I Jornada Música +Natura. Es tracta d'una proposta que barreja classes, assajtos i monogràfic per a un major aprofitament acadèmic alhora que propicia un moment de convivència amb la natura com a telò de fons. Una oportunitat única per compartir música, conéixement i natura.

[foto: Rafael Silvestre]

La simfònica de Moscou

Per Laura Botella

Mai cap entitat financera ha donat en tant poc temps una rendibilitat tant gran per un quants euros. Ahir, la simfònica de Moscou, ho va aconseguir. Eixos músics russos ens van traslladar a tots el que allí estàvem des d’un amanéixer en una platja oblidada, a una poqueta nit o a un palau d’algun tsar.

El seu director, sense grans moviments, tan sols amb uns gestos delicats, feia que tots el músics amb diferents instruments, feren sonar les notes d’aquelles partitures. Què dir del violí solista, quin virtuosisme. En mig del silenci arribaves a escoltar com deixava caure l’arc damunt de les cordes. Este músic, amb el seu instrument, era qui feia sentir als pardalets tant en la joca com quan amaneixia en eixos paisatges imaginaris que mentava al començar. Hem sigut uns privilegiats al poder gaudir d’aquest concert. Totes estes bones vibracions les hem de guardar en un bon calaix a l’espera de treure-les poc poc quan les nostres forces minven i tingam que viure de records, experiències i de tot allò que mereix la pena conservar. Al finalitzar vam rebre quantitats d’aplaudiments i ens van deleitar amb dos peces de regal, l’última tenia un toc espanyol, sonaven unes postisses. Era la dansa espanyola del llac dels cignes de Tchaikosky. En definitiva, un èxit redó.

[foto: Rafael Silvestre]

Un asuntillo


Por Mari C. Linares

Voy a contarte una experiencia vivida durante el tiempo que me ponen la quimio, que para mi es preciosa y que espero que a ti también te guste. A esto le puedes dar el tratamiento que quieras, la persona que compartió la experiencia, sabe que te lo iba a contar a ti y a tu hermano y que cabía la posibilidad que lo colgaras en la página.

El personal sanitario que nos atiende durante el tratamiento, son profesionales muy expertos en su materia y en otras que pasan mas desapercibidas, en este caso en concreto del que te voy a contar, se trata de una joven que además de ser muy buena en su profesión, le gusta mucho la música, toca el piano y ha cantado en un coro, todo esto lo tiene ahora un poco parado, pues tiene dos hijitos que le cogen mucho tiempo, además se hace todos los días 60 Km. para venir al trabajo y otros tantos para regresar. El caso es que me encuentro muy a gusto con ella, durante el cambio de turno un día le lleve El cant dels ocells, y nos pusimos a tararear un poco a dos voces y me emocione un montón, entonces comprendí muy bien que la música es un lenguaje universal y que une a la gente, te puedes imaginar la situación, yo enganchada a la maquina y ella atendiendo a los enfermos y en nuestra mente esa maravilla de partitura que a todo el mundo sensibiliza tanto, di gracias mentalmente a tu hermano que tanta paciencia tiene conmigo, soy incapaz de marcar el ritmo con la mano y cantar al mismo tiempo, cuando vuelva seré la ultima de la clase, pero no se librara de mi. Dale un abrazo de mi parte y si lo crees oportuno se lo enseñas. Te dirá que soy una abadesa medio loca.

Como veras no tiene importancia, pero en ese momento y circunstancia, fue muy emocionante para mí.

[foto: Rafael Silvestre]

La, si, do, sol

Per Laura Botella

La, si, do, sol, bemolls, anacruses, sostinguts, arpa, clarinet, oboè, percussió, i tants i tants termes musicals que s’agrupen al voltant de persones que fan que la música arribe fins a nosaltres fent-nos vibrar. Ahir, mitjançant la televisió, vaig participar de l’homenatge a Plàcido Domingo, i com jo, m’imagine que un bon grapat d’amics i companys del cor de la UPV Sènior.

Tots en un mateix sentir i en un mateix amor a la música, pensava que en eixe mateix moment erem una mateixa cosa. Tots estàvem junts, els nostres cors bategaven al uníson, com si fos una melodia amb diferents veus.

Algú ens ha portat a estimar la música més del que ja ens agradava. Ara l’escoltem amb un altra perspectiva. Açò ho ha aconseguit el nostre mestre. Sempre estarem agraïts, és el nostre ÀNGEL, com el seu nom propi. Gràcies Àngel Lluís. Moltes gràcies.

[foto: Rafael Silvestre]

Benvinguts a Veus Sènior

El blog Veus Sènior vol ser un espai obert on es presenten les activitats que realitza el Cor de la Universitat Sènior (UPV-Campus d'Alcoi) i s'expresen idees, reflexions i opinions al voltant de la música, l'ensenyament sènior, el cant coral i tot allò que envolta aquesta gratificant experiència col·lectiva amb la música com a referent i gaudi. Benvinguts!

[foto: Rafael Silvestre]