Per Laura Botella
Quan arriba el mes de juliol el cor Sènior de la UPV es prepara per fer el viatge, que aquest any ja és el que fa tres. Uns dies abans solem reunir-nos en la Sarga per ultimar els horaris, les parades del bus i... sent sinceres, per veure’ns, que ja feia un mes que no ens vèiem Aquesta vegada anirem a Poblet, Ripoll i Besalú.
En la III Jornada Música + Natura, el nostre mestre i director ens va fer veure unes diapositives i uns textos per mostrar-nos la historia i els indrets dels esmentats monestirs. És una llàstima que no pugem gaudir dels seus arxius, si bé podrem xafar totes les pedres que van xafar els monjos.
La fi d'aquest viatge és posar en “solfa” tot el conjunt de conceptes, historia, etc., que albergaren els monestirs, si bé la convivència, la complicitat i el temps que compartim, posant cada cosa en el seu lloc, és molt profitós.
Besalú es un poble menut amb carrers estrets i façanes amb moltes flors, en mig de les pedres, que alegren la visió. Té un pontet molt pintoresc que fa un conjunt molt, molt agradable. La guia cultural que teníem en aquest poble quan es va assabentar que érem membres d’un cor, no va tindre cap reparo en demanar si podíem cantar qualsevol cançó. No vam tenir cap dubte, i dintre d’una església menuda, la de Sant Pere, ens vam atrevir a dedicar-li: “Signore delle Cime”. Va eixir… com ho diria... per complir amb el desig de la guia, si bé a mi se me ompliren els ulls de llàgrimes, el que a mi em costa poc. Sempre podré dir que vaig cantar en una església de l’Edat Mitjana. Hauria de plantejar-me molt seriosament com gestionar els meus sentiments, si és que arribe a temps, que no ho sé.
Resumint, un altre any i un altra oportunitat de gaudir tots junts. Que dure. Per la meua part faré tot el que puga perquè no deixem de costat aquestos viatges.
En la III Jornada Música + Natura, el nostre mestre i director ens va fer veure unes diapositives i uns textos per mostrar-nos la historia i els indrets dels esmentats monestirs. És una llàstima que no pugem gaudir dels seus arxius, si bé podrem xafar totes les pedres que van xafar els monjos.
La fi d'aquest viatge és posar en “solfa” tot el conjunt de conceptes, historia, etc., que albergaren els monestirs, si bé la convivència, la complicitat i el temps que compartim, posant cada cosa en el seu lloc, és molt profitós.
Besalú es un poble menut amb carrers estrets i façanes amb moltes flors, en mig de les pedres, que alegren la visió. Té un pontet molt pintoresc que fa un conjunt molt, molt agradable. La guia cultural que teníem en aquest poble quan es va assabentar que érem membres d’un cor, no va tindre cap reparo en demanar si podíem cantar qualsevol cançó. No vam tenir cap dubte, i dintre d’una església menuda, la de Sant Pere, ens vam atrevir a dedicar-li: “Signore delle Cime”. Va eixir… com ho diria... per complir amb el desig de la guia, si bé a mi se me ompliren els ulls de llàgrimes, el que a mi em costa poc. Sempre podré dir que vaig cantar en una església de l’Edat Mitjana. Hauria de plantejar-me molt seriosament com gestionar els meus sentiments, si és que arribe a temps, que no ho sé.
Resumint, un altre any i un altra oportunitat de gaudir tots junts. Que dure. Per la meua part faré tot el que puga perquè no deixem de costat aquestos viatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario