Per Laura BotellaQuan la natura comença a tenyir-se de colors daurats i notem els primers compassos de la tardor, el Cor de la Sènior amb il·lusió renovada, torna a reunir-se per els assajos, reptes i també, perquè no dir-ho, per compartir un bon dinar.
El dissabte vam estar a casa del nostre company Joaquim, havíem estat convidats per assaborir un rostit argentí, que també coneix ell i la seua muller Mª Carmen. Hem estat encantats per la seua hospitalitat i pel bon fer culinari. Joaquim és un verdader restaurador, tocat d’aquest davantal, mes bé un hàbit, confeccionat per la nostra Rosseta, sempre disposada a fer qualsevol cosa. Hem donat bon compte de tot el que ens havien amanit, a més d’altres coses que algunes de les companyes havien estat preparant per a l’ocasió. La fi del suculent dinar ha estat molt didàctic, doncs l’amfitrió ens ha dut per totes i cada una de les plantes i boges que té, donant explicació i propietats de cada una d’elles.
Al acabar el recorregut hem vist el CD que Rafa, un dels nostres paparazzi, havia registrat de les cançons de final de curs, hem escoltat i després ha vingut el veredicte del mestre i els nostres propòsits d’esmena a més d’escoltar les directrius d’Àngel.
Va vindre l’acomiadament de tots, el capítol de gràcies i la cloenda d’un dia que no li cabia més de bo i la millor noticia: Mª Carmen havia decidit formar part de forma activa de aquesta família.
Moltes gràcies per tot, parella!
[fotos: Rafael Silvestre]
Al acabar el recorregut hem vist el CD que Rafa, un dels nostres paparazzi, havia registrat de les cançons de final de curs, hem escoltat i després ha vingut el veredicte del mestre i els nostres propòsits d’esmena a més d’escoltar les directrius d’Àngel.
Va vindre l’acomiadament de tots, el capítol de gràcies i la cloenda d’un dia que no li cabia més de bo i la millor noticia: Mª Carmen havia decidit formar part de forma activa de aquesta família.
Moltes gràcies per tot, parella!
No hay comentarios:
Publicar un comentario